Només utilitzem el 10% del nostre cervell?

Un dels últims llibres que parlen sobre neurociència és Neuromitos en educación (2015) d’Anna Forés, José Ramón Gamo, Jesús C. Guillén, Teresa Hernández, Marta Ligioz, Félix Pardo y Carme Trinidad. Tot i que us recomanem llegir el llibre, des d’aquest blog ens agradaria parlar-vos d’alguns dels neuromites que es parlen en aquest.

Neuromite 1: Només utilitzem el 10% del nostre cervell

A la pel·lícula Lucy, de la famosa actriu Scarlett Johanson, apareixia una noia que, en assimilar una droga per accident aconseguia augmentar l’activació de les seves neurones per sobre del 10%. Aquesta pel·lícula va rebre algunes crítiques negatives, entre d’altres, pel tema referent a la teoria de què només utilitzem el 10% del nostre cervell.

El mite del 10% del cervell és una creença popular molt estesa que diu que la gran majoria dels éssers humans només utilitzem un 10% del nostre cervell. Cercar els orígens del mite és una tasca difícil. Un dels seus orígens el podem trobar a l’any 1936, al pròleg que Lowell Thomas va fer, citant a William James (alma mater de Harvard), al llibre de Dale Carnegie Com guanyar amics i influir sobre les persones. En aquest es defensa la idea de que només utilitzem una petita part dels nostres recursos mentals i físics.

Un altre possible origen, entre d’altres, podria ser una mala comprensió o interpretació de les investigacions neurològiques realitzades a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Un d’ells és que només el 10% de les neurones estiguin “enceses” en un moment determinat; l’altre, que només s’havien pogut estudiar un 10% de les funcions cerebrals.

Quines repercussions té aquest neuromite?

Si només utilitzem el 10% del nostre cervell, què podríem arribar a fer si utilitzéssim el 90% restant? Podem estimular les parts del cervell que no fem servir? Escoltar música de Mozart ens podria ajudar?

Segons José Ramón Gamo i Carme Trinidad (2015), aquestes preguntes s’originen a partir de la idea de que només utilitzem un 10% de la nostra capacitat. Aquest neuromite, de ser cert, permetria obrir infinites possibilitats evolutives, com es poden veure a la pel·lícula Lucy, com la telequinesia, la telepatia, etc.

Veritat o mite?

Tecnologies com la tomografia per emissió de positrons (PET) i la ressonància magnètica funcional han aportat grans resultats en quant als nivells d’activació cerebral. Aquestes tecnologies han demostrat que, fins i tot quan dormim, totes les àrees del nostre cervell presenten algun tipus d’activitat. Tot això seria impossible si només utilitzéssim el 10% del nostre cervell. D’altra banda, seria lògic pensar que si haguessin cèl·lules del nostre cervell que no s’utilitzen, aquestes degenerarien, com passa amb algunes malalties com l’Alzheimer.

Sigui com sigui, el cervell és un òrgan complex - representa un 2% del nostre pes corporal i consumeix un 20% de l’energia disponible (Della Chiesa et al., 2007). Actualment, la neurociència ha demostrat que utilitzem el 100% del nostre cervell. El repte és saber com aprèn per tal d’ajudar el nostre alumnat a aprendre millor.