3 tècniques cooperatives pel desenvolupament d’una Unitat Didàctica

portada tecniques cooperatives UD



Quan organitzem l’aula cooperativa hem de tenir en compte el disseny de diferents activitats que afavoreixin la interacció entre els membres d’un equip i la participació i implicació per part de tots ells. Això ho aconseguirem a través del disseny de diferents tècniques cooperatives.

En aquest post us proposem tres estratègies molt favorables per introduir-les en la fase de desenvolupament d’una unitat didàctica. Tal i com veureu, enfocarem les 3 tècniques cooperatives per a les tres etapes educatives: Ed. Infantil, Ed. Primària i Ed. Secundària.

El foli giratori

Aquesta és una de les tècniques cooperatives simples molt pràctica i participativa. El/la docent proposa una tasca als equips, per exemple fer una llista de paraules. Aleshores un membre de l’equip comença a escriure la seva part en un foli “giratori” i al passa al que té al seu costat seguint la direcció de les agulles del rellotge, perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli. I així successivament, fins que tots els membres de l’equip hi han participat .

Així, el foli giratori és una de les tècniques cooperatives per Educació Infantil que cal adaptar-la al nivell de grup classe. Es pot repartir una cartolina a cada equip en què facin un dibuix, de manera que un alumne comenci dibuixant una part, i la resta de companys vagin complementant-lo, també poden escriure una paraula que s’estigui treballant, de manera que cada un escrigui una lletra, etc.

Per la seva banda, també és una de les tècniques cooperatives a Educació Secundària que pot funcionar molt bé en el desenvolupament d’un tema concret, com per exemple: la redacció d’un conte, escriure una frase que resumeixi certes idees del tema, llista d’operacions matemàtiques, llista de paraules  com l’enumeració dels planetes del Sistema Solar, les parts del riu, etc.

tecniques cooperatives UD

Llapis al mig

Aquesta tècnica consisteix en què el mestre o la mestra dóna a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis sobre el tema que treballen a la classe en aquell moment com membres té l’equip, i cada estudiant s’ha de fer càrrec de la resposta d’una pregunta o de la realització d’un exercici (l’ha de llegir en veu alta, s’ha d’assegurar que tots els seus companys aporten informació i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada). 

Primer pensen de manera individual la resposta. Seguidament parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta, els llapis de tots han d’estar al mig de la taula. Quan tothom ho té clar (el responsable de la pregunta o l’exercici s’ha d’assegurar que tothom ho té clar i sap què ha de fer o què ha de respondre), cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern o en el dossier l’exercici que acaben de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure. L’alumne que comença llegint la pregunta, serà el primer en donar la resposta, i s’intercanviaran rols fins que tots els membres puguin llegir la pregunta i ser els primers en donar-li resposta. 

A Ed. Infantil aquesta tècnica és força complexa, ja que els alumnes han d’escriure i el seu nivell maduratiu no permet escriure la resposta correcta. En aquest cas, es pot construir un micròfon per a cada alumne, i fer les activitats més senzilles, de manera que quan sàpiguen la resposta, deixin el micròfon en un safata compartida, i quan tots els micròfons estan junts, d’un en un, hauria d’agafar el seu propi micròfon, i dir la seva resposta (per exemple, la primera lletra d’una determinada paraula, el resultat d’una suma, etc.) Si es creu convenient, a Ed. Infantil aquesta tècnica es pot fer per parelles.

El llapis al mig és una de les tècniques cooperatives per educació Secundària en què es pot treballar la comprensió lectora, a través de diferents preguntes que els alumnes hagin de respondre, i acordar la resposta correcta; amb operacions, de manera que primer les facin individualment i després acordin el resultat correcte, problemes matemàtics, enigmes, etc.

tecniques cooperatives unitat didactica

La plantilla trencada

Dins del grup de tècniques cooperatives simples, aquesta consisteix en què el/la docent planteja una pregunta o un tema i reparteix la resposta a cada equip. Aquesta resposta haurà d’estar partida en quatre, vuit, o dotze parts, la mateixa quantitat per a cada membre de l’equip. El docent dóna un temps prudencial als equips per a què realitzin la tasca, de tal manera que els alumnes hauran de parlar sobre la resposta, consensuar l’ordre, i unir les peces. Al final, el portaveu de cada equip explicarà a la resta del grup classe com han arribat a la conclusió final tot justificant la seva resposta. 

Aquesta activitat és molt útil i adequada dins del bloc de tècniques cooperatives per Educació Infantil, ja que podem repartir una imatge amb diferents trossos, com un puzle, repartint el mateix nombre de peces a cada alumne, com per exemple dibuixos, parts d’un conte per a què l’ordenin, vinyetes de còmics, les rutines diàries a l’escola, etc.

A Ed. Primària i Secundària les diferents parts de la Plantilla trencada poden ser seqüències històriques, receptes, processos químics o físics, una línia del temps, unes instruccions, una història, etc.

Com heu vist, es tracta d’adaptar a cada UD les diferents activitats amb l’objectiu d’aconseguir que la fase de desenvolupament de les seqüencies didàctiques afavoreixi la participació, la interacció, la presa de decisions i l’ajuda mútua.

I això és tot. Aquestes són les 3 tècniques cooperatives que us proposem pel desenvolupament d'una unitat didàctica. Gràcies per passar-vos, una setmana més, pel blog de Doqua!

Us recordem que podeu millorar els vostres

coneixements en aprenentatge cooperatiu

amb els cursos de Doqua:

aprenentatge cooperatiu


També us poden interessar aquests altres cursos:

curs de plastica per a docentscoaching per a docents

Recursos visuals

Comentaris

Publicacions populars