Dones científiques per estudiar a l’aula
El 22 de desembre del 2015, l’Assemblea General va decidir establir un dia internacional anual per reconèixer el paper crític que juguen les dones i les nenes en la ciència i la tecnologia. És per això que es va establir l’11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, i és el moment en què es realitzen diferents esdeveniments on és força comú trobar als centres propostes de dones científiques per estudiar a l’aula.
La igualtat de gènere a l’aula no hauria de ser una tasca d’un sol dia, sinó un treball transversal, un aspecte que es visqués al dia a dia i des dels diferents àmbits de coneixement. És per això que al post del Blog de Doqua d’avui us proposem tot un seguit de dones científiques per estudiar a l’aula que poden ser treballades al llarg de tot el curs escolar i ho farem amb prou marge perquè tingueu temps per a planificar la vostra pròpia activitat per l'11 de febrer. Repassarem personalitats històriques i també dones científiques actuals. Som-hi!
Dones científiques per estudiar a l’aula
Lise Meitner (Àustria 1878 - Regne Unit 1968)
Rachel Carson (Estats Units, 1907-1964)
Biòloga marina i conservacionista nord-americana que, a través de la publicació de “Primavera silenciosa”, el 1962, va portar a un nivell sense precedents la preocupació sobre el medi ambient en la consciència col·lectiva de la societat nord-americana. “Primavera silenciosa” també es va trobar amb la ferotge oposició d’empreses químiques, va ser ella qui va impulsar un canvi en la política nacional sobre pesticides, situació que va portar a una prohibició a escala nacional del DDT i altres pesticides, i va inspirar un moviment ambiental de base que va portar a la creació de l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units.
Katherine Johnson (Estats Units, 1918-2020)
Margarita Salas (España, 1938-2019)
Dones científiques actuals
Enginyera física i pionera en la investigació en el camp dels làsers. És professora associada del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Waterloo. El 2 d’octubre de 2018, Strickland va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física, juntament amb Gérard Mourou i Arthur Ashkin. És la tercera dona en la història guanyadora del Premi Nobel de Física, després de Marie Curie, el 1903, i Maria Goeppert-Mayer, el 1963.
Frances H. Arnold (Estats Units, 1956)
Científica i química nord-americana. Va ser premiada amb el Premi Nobel de Química el 2018 juntament amb George P. Smith i Gregory Winter. Estudia l’evolució i les seves aplicacions en ciència, medicina, química i energia.
Elizabeth Blackburn (Austràlia, 1948)
Bioquímica australiana, descobridora de la telomerasa, un enzim que forma els telòmers durant la duplicació de l’ADN. Va ser Premi Nobel de Medicina el 2009.
María Blasco (Espanya, 1965)
Biòloga molecular i científica espanyola especialitzada en els telòmers i la telomerasa. Des del 22 de juny de 2011 dirigeix a Espanya el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
Elena García Armada (Espanya, 1971)
Enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exosquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, una malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a l’Estat espanyol.
Llibres i propostes didàctiques sobre dones científiques per estudiar a l’aula
També us hem fet un recull de propostes didàctiques que us poden servir d’inspiració per portar aquest tema a l’aula:
I si us heu quedat amb ganes d’aprendre, no podeu deixar de veure aquests dos vídeos que us presentem a continuació, que no només ens faran reflexionar a nosaltres, sinó que poden servir també per veure la importància de les dones científiques per estudiar a l’aula i així afavorir la igualtat de gènere:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada