Beneficis de l'educació emocional

 

En el post L’educació emocional com a aprenentatge a l’aula parlem de l’educació emocional a l’aula com a component crucial en l’esquema del nou paradigma educatiu. A poc a poc veiem com a les aules es comencen a incorporar activitats i pràctiques enfocades a treballar les emocions, ja sigui a partir de la presa de consciència o de la seva regulació. 

Sovint, veiem també com a les escoles es desenvolupen dinàmiques dedicades a l’autoconeixement i l’autoconcepte amb la intenció de treballar l’autoestima dels alumnes per empoderar-los a partir de la imatge que tenen d’ells mateixos.

Com podem treballar l’educació emocional a l’aula?

Si realment volem treballar l’educació emocional a l’aula de forma integral, cal donar-li un paper més destacat en el currículum. Si agafem com a referent el model que proposa el Grup de Recerca d’Orientació Pedagògica (Bisquerra i Perez, 2007), l’educació emocional s’organitza en cinc competències:

• Consciència emocional.
• Regulació emocional.
• Autonomia emocional.
• Competència social.
• Habilitats per a la vida i el benestar.

És a partir d’aquestes cinc competències que organitzarem les activitats per treballar l’educació emocional a l’aula. Però, què implica cada competència? Vegem-ho!

La consciència emocional a l'aula

La consciència emocional és la capacitat de conèixer i reconèixer les pròpies emocions i les dels altres. Cal, per tant, comptar amb un vocabulari emocional ampli per desenvolupar-la.

A l’hora de desenvolupar l’educació emocional a l’aula, és important, en primer lloc, que es treballi i es consolidi la consciència emocional, perquè esdevé el pal de paller de la resta de competències. Per tant, si som mestres de les primeres etapes educatives, aquesta competència serà molt important per incorporar l’educació emocional a Infantil.

Si no podem posar nom a allò que sentim, serà més difícil saber com actuar cada vegada que ens trobem davant d’una emoció concreta.

La regulació emocional a l'aula

La regulació emocional és la capacitat de gestionar eficientment les emocions pròpies. Per fer-ho, cal prendre consciència de la relació entre l’emoció, el comportament (voluntari i involuntari) i el pensament.

Serà interessant, doncs, proposar a l’aula diferents situacions perquè l’alumnat pugui analitzar, valorar i proposar formes per solucionar aquestes situacions fictícies.

L’assaig previ d’aquestes situacions afavorirà que quan l’alumnat estigui immers en una situació que li requereixi regular les seves emocions, pugui posar en joc les capacitats apreses durant aquests moments de pràctica.

L'autonomia emocional a l'aula

L’autonomia emocional comporta desenvolupar una sèrie de capacitats relacionades amb l’autoeficiència emocional, entre les quals hi ha l’autoestima, l’automotivació, l’actitud positiva davant la vida, la responsabilitat, la resiliència i la capacitat d’autogenerar-se emocions positives.

Per tant, per fomentar aquesta competència caldrà seleccionar activitats, dinàmiques o jocs relacionats amb l’autoconeixement i l’autoestima de cada alumne.

La competència social a l'aula

La competència social implica dominar les habilitats socials i de comunicació necessàries per mantenir bones relacions amb els altres. En aquesta competència, es poden treballar l’assertivitat, l’empatia i la gestió de conflictes, que caldrà enfocar de forma diferent segons l’edat dels alumnes. És molt important reforçar-la durant les nostres propostes d’educació emocional a Primària, etapa clau en què la socialització amb els companys es produeix de forma persistent.

Vivim en societat i, a més de gestionar els nostres propis sentiments, també hem de poder detectar com ens afecten els sentiments i les accions dels altres, i, a la vegada, veure com les nostres accions poden afectar la resta per prendre decisions amb cap i amb cor.

Les habilitats per a la vida i el benestar a l'aula

Finalment, la última dimensió són les habilitats per a la vida i el benestar, en què es treballa la capacitat per afrontar satisfactòriament els reptes que ens planteja la vida, desenvolupant comportaments apropiats i responsables que ens ajuden a adquirir més benestar. Per fer-ho, hem d’aprendre a fixar-nos objectius focalitzant-los, ser actius i crítics i deixar-nos fluir. 

És a dir, cal encoratjar l’alumnat perquè agafi les regnes de la seva vida, i si alguna cosa no el satisfà, decidir com i quan posar-hi solució. Aquesta competència pot ser més complexa d’introduir en les nostres propostes d’educació emocional a Infantil, però no s’ha de perdre de vista, perquè si veiem l’alumnat preparat per iniciar-la, es pugui començar amb petites propostes que després s’aniran consolidant en les d’educació emocional a Primària.

Per acabar

Integrar l’educació emocional a l’aula afavorirà que els alumnes desenvolupin la seva intel·ligència emocional i que els aporti més motivació, la qual cosa els predisposarà a actituds més positives i a una millora de les relacions. Tanmateix, els beneficis de l’educació emocional repercutiran no tan sols en el desenvolupament emocional de la persona, sinó que també predisposaran a una millora dels resultats acadèmics.

Per aplicar l’educació emocional necessitem prèviament una base de coneixement que ens permeti desgranar quins són els seus components. Això és el que hem pogut veure a partir de la identificació de les cinc competències bàsiques clau per treballar de forma global l’educació emocional. Ara cal saber com aplicar-les a l’aula. Voleu saber com? Ho repassem en el post de la setmana vinent.

Ens despedim amb aquesta interessant ponència sobre el tema que acabem de tractar:

Bibliografia: 

• BISQUERRA, R. (2000). Educación emocional y bienestar. Barcelona. Praxis.
• BISQUERRA, R.; PÉREZ, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, p. 61-82.

Voleu formar-vos com cal sobre aquest tema? 

Doqua ofereix cursos per a docents reconeguts pel Departament d'Educació. Els podeu consultar aquí mateix: