Què són les rutines de pensament
Si el raonament dels alumnes resulta invisible per als nostres ulls, com ho fem per ajudar-los? Estem acostumats a observar els resultats d’aquestes accions i, per exemple, en els problemes matemàtics és molt comuna la frase “com has arribat a aquest resultat?” o “explica el procés per a arribar a aquest resultat”. Això ens passa perquè si la persona que fa el raonament no ens l’explica, és impossible que el puguem conèixer.
Què podem fer? Com els ajudem a que aprenguin aquesta manera de treballar i a que millorin la presa de consciència del seu aprenentatge? No estem parlant de l’aprenentatge d’uns continguts curriculars, sinó d’una manera de treballar que si volem aplicar a les nostres aules hem de vetllar per fer-la transversal a totes les àrees i durant tota l’escolarització. Per això necessitem les rutines de pensament.
En què consisteixen les rutines de pensament
La materialització del pensament dels i les alumnes es fa mitjançant organitzadors gràfics que representen el procés analític i de pensament que s’ha seguit per arribar a un resultat concret. Ho fan amb paraules, esquemes i dibuixos; aquí teniu un exemple d’organitzadors gràfics de rutines de pensament.
Podem trobar diferents tipus d’organitzadors gràfics, en funció de la tasca que hagi de realitzar el nostre alumnat. Per exemple, n'hi ha per explorar coneixements previs, analitzar amb més detall algunes idees, per establir connexions entre allò sabem i les idees noves o per valorar diferents punts de vista.
Com fer servir les rutines de pensament
Aquests aprenentatges i aquest treball específic per a la visualització d'aquests processos s'anomena cultura del pensament, i es pot iniciar en qualsevol de les etapes educatives. Ara bé, una vegada l'iniciem és per mantenir-la en els cursos vinents, per tal que l’alumnat assumeixi aquestes rutines de pensament com a pròpies.
La primera vegada que les treballem amb l’alumnat ho haurem de fer guiant cadascun dels passos de la rutina, explicant a l’alumnat el perquè treballem d’aquesta manera i on volem arribar. Una bona proposta la primera vegada que treballem una rutina de pensament és treballar-la conjuntament amb el gran grup o fins i tot en petits grups, on puguem anar fent el seguiment que s’estan seguint els passos adequats.
Altres aspectes a tenir en compte en les rutines de pensament
- Proposar les rutines per a aquelles activitats que l’alumnat hagi de fer un procés de raonament, és a dir, seleccionar les activitats en les quals fer una rutina de pensament és totalment útil i té sentit per arribar a unes conclusions.
- Donar temps suficient, és a dir, en la programació de les activitats en les que proposem fer una rutina de pensament tenir en compte el temps necessari per realitzar-la, donant prou temps perquè tot l’alumnat pugui reflexionar i fer visible el seu pensament.
- Afavorir la comunicació i la relació amb els altres per tenir un espai de confiança i confort on poder explicar què i com pensem, és a dir, fomentar el respecte de les idees i opinions dels altres, fomentar que tot l’alumnat participi en l’expressió de les seves idees, treballar la cohesió del grup, etc.
- Repetir la mateixa rutina de pensament en diferents activitats per tal d’ajudar a l’alumnat a interioritzar aquest procés i poder-lo portar a terme de manera autònoma.
Exemple d’activitat amb rutines de pensament a infantil
Per tal de treballar les rutines de pensament a educació infantil, haurem de considerar:
- Adaptar els organitzadors gràfics perquè siguin comprensibles pels infants, per exemple, afegint icones o dibuixos que representin el text escrit.
- Treballar les rutines de pensament de manera conjunta amb el o la mestra.
- Repetir i sistematitzar els passos a seguir.
Aquí teniu un exemple de rutina de pensament aplicada a infantil. Com heu pogut observar, la mestra d’aquesta escola està aplicant els consells que us hem donat per a aquesta etapa.
Exemple d’activitat amb rutines de pensament a primària
Per tal de treballar les rutines de pensament a educació primària, haurem de considerar el següent:
- En els primers cursos de la primària encara pot ser necessari adaptar els organitzadors gràfics amb dibuixos i icones, tal com s’ha fet a educació infantil, però a mesura que s’avança de cursos és recomanable que l’alumnat s’acostumi a fer servir els organitzadors gràfics i tal com estan creats originàriament.
- Iniciar el treball de les rutines de pensament amb el gran grup o grups petits, com a estratègia per ajudar a l’alumnat a comprendre la feina a fer en cada rutina de pensament i, per sistematitzar tot el procés fins a poder portar-lo a terme de manera individual.
Aquí teniu un exemple de rutina de pensament aplicada a primària, a l’escola SEK El Castillo de Madrid.
Exemple d’activitat amb rutines de pensament a secundària
Per tal de treballar les rutines de pensament a educació secundària, haurem de considerar el següent:
- Treballar de manera sistemàtica les rutines de pensament per tal que l’alumnat les pugui aplicar de manera autònoma.
- Una vegada l’alumnat coneix en què consisteixen les rutines de pensament i per a què serveixen, es poden introduir les destreses de pensament.
Les destreses de pensament són estratègies com les rutines de pensament que ajuden a organitzar i fer visible el pensament. A diferència de les rutines de pensament, les destreses de pensament són una mica més complexes i permeten portar a terme accions cognitives més elevades com per exemple: comparar dues idees o conceptes, categoritzar diferents idees, etc.
A continuació teniu un exemple de rutina de pensament aplicada a l’educació secundària.
La utilitat de les rutines de pensament
Les rutines de pensament ens aporten una manera de treballar a l’aula, de manera transversal i sistemàtica, que podem introduir i fer servir a qualsevol de les etapes educatives. El que haurem de tenir en compte és, en funció de l’edat i característiques del nostre alumnat, valorar quines capacitats i competències podem potenciar més amb aquestes estratègies per ajudar a organitzar les idees i el pensament. En alguns casos caldrà adaptar els organitzadors gràfics originals de les rutines de pensament.
Us recordem que podeu millorar els vostres
coneixements en aprenentatge cooperatiu
amb els cursos de Doqua:
També us poden interessar aquests altres cursos:
Referències bibliogràfiques:
Perkins, D. ¿Cómo hacer visible el pensamiento?
Tipoldi, J. Rutinas de pensamiento. Aprender a pensar y pensar para aprender
Més informació:
- Informació sobre la cultura de pensament a la pàgina oficial de Project Zero, creadors d’aquest concepte
- Descripció de diferents rutines de pensament: en què consisteixen, per a què serveixen, etc.
- En el conjunt de presentacions de Fundación Trilema trobareu organitzades les rutines de pensament segons les que comparteixen un mateix objectiu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada