Intel·ligències múltiples

La teoria de les intel·ligències múltiples va ser plantejada pel psicòleg estatunidenc Howard Gardner l'any 1993. Aquesta teoria representa un contrapès al paradigma de la intel·ligència única, ja què proposa que la vida humana requereix del desenvolupament de diversos tipus d'intel·ligència i habilitats, cadascuna d'elles localitzades a diferents àrees del cervell i interconnectades entre si.

Aquest investigador de la Universitat de Harvard va plantejar aquesta teoria en adonar-se'n que la intel·ligència acadèmica (l'obtenció de titulacions i el bon expedient acadèmic) no és un factor decisiu per conèixer la intel·ligència d'una persona, qui per exemple pot obtenir altes qualificacions però tenir problemes per relacionar-se amb els altres.

Gardner va definir i identificar fins a vuit tipus d'intel·ligència:

1. Intel·ligència lingüístic-verbal: és la capacitat de dominar el llenguatge i comunicar-nos amb altres persones de manera eficaç ja sigui de forma oral, escrita o gestual.
   
   
2. Intel·ligència lògic-matemàtica: és la intel·ligència vinculada al raonament lògic, la resolució de problemes matemàtics, domini dels nombres i l'establiment de relacions, funcions i abstraccions d'aquest tipus.
   
   
3. Intel·ligència espacial: és l'habilitat d'observar el món i els objectes des de diferents perspectives i de representar gràficament les idees, sensibilitzar el color, la línia, la forma, la figura, l'espai i les seves interrelacions.
   
   
4. Intel·ligència musical: és la capacitat de percebre, diferenciar, transformar, expressar i entendre el ritme, timbre, to i melodia dels sons musicals.
   
   
5. Intel·ligència corporal i cinestèsica: és l'habilitat per utilitzar el propi cos per mostrar idees i sentiments, així com les particularitats de coordinació, equilibri, força, flexibilitat i velocitat.
   
   
6. Intel·ligència intrapersonal: és la intel·ligència que denota la capacitat d'autoinstrospecció i d'actuar conseqüentment sobre la base d'aquest coneixement, de tenir capacitat d'autodisciplina, comprensió i amor propi.
   
   
7. Intel·ligència interpersonal: és la capacitat de percebre i distingir els estats emocionals i els signes interpersonals dels demés, i donar una resposta efectiva a aquests.
   
   
8. Intel·ligència naturista: és l'habilitat de distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient i la naturalesa, i relacionar-se amb animals i plantes.

Howard Gardner considera que totes les persones tenen cadascuna de les vuit classes d'intel·ligència, encara que uns destaquen més en unes que en d'altres, sense que cap d'elles sigui més important o valuosa que les demés. També afirma que generalment s'ha de dominar gran part d'elles per fer front als diferents reptes que ens trobem dia a dia. Actualment s'està investigant la inclusió d'una novena categoria, la intel·ligència existencial, referent a l'espiritualitat i la consciència humana.