Com podem valorar si el que proposem a l'aula és adequat?
De ben segur que en algun moment de la
nostra carrera professional ens hem plantejat aquesta pregunta. Què fem en
aquest cas? Doncs o bé preguntar als companys/es o bé observar els resultats obtinguts
pels alumnes. Però... amb això n’hi ha prou? D’altra banda, els nostres
companys/es faran la mateixa valoració que nosaltres?
El primer referent és de caràcter ideològic i fa referència a les finalitats educatives de cada centre. Aquestes finalitats variaran d’un centre a un altre, tenint en compte les competències que pretenen desenvolupar en el seu alumnat en finalitzar, la seva escolarització-formació. D’on surten aquestes finalitats educatives? Doncs sorgeixen com a resultat de la revisió:
Per saber més:
Segurament la comparació amb d’altres
companys o amb els resultats del alumnes no sigui suficient per valorar si el
que proposem a l’aula és adequat o no. Així doncs... ens què ens basem?
Existeixen referents comuns que ens permetin valorar la nostra pràctica
educativa per identificar i millorar el que fem a l’aula?
Doncs si, disposem de dos referents comuns
que podem utilitzar. Un d’ells és propi de cada comunitat educativa (referents
de caràcter ideològic) i l’altre, més universal, de la comunitat científica
(referents de caràcter científic).
El primer referent és de caràcter ideològic i fa referència a les finalitats educatives de cada centre. Aquestes finalitats variaran d’un centre a un altre, tenint en compte les competències que pretenen desenvolupar en el seu alumnat en finalitzar, la seva escolarització-formació. D’on surten aquestes finalitats educatives? Doncs sorgeixen com a resultat de la revisió:
- Dels trets d’identitat del centre educatiu.
- De les finalitats marcades pel currículum oficial (objectius educatius).
- Les competències bàsiques a desenvolupar per l’alumnat.
Aquestes finalitats són doncs el compromís
que assumeix el centre educatiu amb els pares i mares de l’alumnat.
El segon referent és de caràcter científic i fa referència als principis psicopedagògics de l’aprenentatge,
és a dir, als coneixements que tenim sobre com aprenem les persones. Aquests
coneixements provenen de la psicologia, la psicologia social, la neurociència,
etc.
Ambdós referents permeten als centres
millorar la qualitat de l’ensenyament a les aules, des d’un vessant objectiu, deixant
de banda l'arbitrarietat resultant de la
suma de metodologies del centre (la que utilitza cada mestre / professor), les modes o les creences personals de com s’ha
d’aprendre i ensenyar.
Cada
centre educatiu ha de reflexionar i definir la seva metodologia, aquelles
maneres de fer que no són casuals sinó causals, fem, avaluem, agrupem d'una
determinada manera per aconseguir les finalitats educatives que ens hem
proposat. Consensuar una metodologia
comuna de treball, compartida i fonamentada, ens permetra una millora continua
de la nostre pràctica docent.
Per saber més:
Silvia Benítez
Departament de Qualitat de Doqua
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada