Com identificar el ciberassetjament a classe

de desembre 09, 2020

Com identificar el ciberassetjament a classe

Avui dia, amb la massificació de l’ús de les TIC per part dels nens, l’assetjament ha arribat també als espais virtuals en què ells interaccionen, i cal, per tant, tenir-ho també en compte per prevenir el ciberassetjament a classe.

Com indica UNICEF, el ciberassetjament suposa un pas més enllà en l’assetjament “tradicional”, atès que la naturalesa de les xarxes socials possibilita que les agressions vagin més enllà de l’espai i l’horari escolars, sense fronteres, i també perquè la viralitat potencial de les agressions fa que el públic potencial pugui ser més extens. Per aquest motiu, en el post d’avui Doqua vol proporcionar-vos algunes claus per detectar el ciberassetjament a classe.

El ciberassetjament en dades

L’estudi realitzat per UNICEF mostra que un 31% dels nens enquestats de 9 a 16 anys afirmen haver-se sentit maltractats tant online com offline, i un 12%, que han sofert qualsevol forma de ciberassetjament. Aquí teniu la taula de l'estudi:

A més, UNICEF afegeix que la revisió de diferents treballs permet concloure que almenys un de cada cinc nens i una de cada set nenes estan implicats en episodis de ciberassetjament (Zych, Ortega-Ruiz i De Rei, 2015). Per la seva part, Save the Children estima que entre els estudiants espanyols de 12 a 16 anys el 6,9% considera haver patit ciberassetjament els dos últims mesos, i el 3,3% reconeix haver-se implicat com a ciberagressor (Calamaestra, 2016).

Aquestes dades són les que, com a educadors i professionals que estem en contacte dia a dia amb nens, hem de tenir ben presents, atès que poden sorgir casos al nostre centre educatiu i hem d’estar preparats per poder treballar el ciberassetjament a classe.

Detectar el ciberassetjament a classe

El primer pas per detectar el ciberassetjament a classe és conèixer molt bé el nostre alumnat i observar de forma diària el comportament que mostra per detectar canvis que puguin fer saltar les alarmes. Javier Ojeda ofereix un llistat d’ítems observables que ens poden servir de referència per sospitar si un alumne de la nostra aula pateix ciberassetjament:

• Canvis bruscos en l’ús de dispositius informàtics amb connexió a Internet: n’incrementen l’ús sobtadament o deixen d’utilitzar els dispositius completament.

• Evitació persistent de navegar per Internet en presència dels progenitors.

• Reaccions brusques o canvis d’humor després d’una connexió.

• Conductes de rebuig i enuigs freqüents a l’hora de mantenir converses o preguntar-los per les seves relacions i contactes a través d’Internet.

• Absència d’activitats que fins llavors els agradaven.

• Transformacions significatives en els grups d’iguals.

• Por o oposició a sortir de casa o a anar al centre educatiu.

• Mals de panxa o de cap que impedeixen la realització d’activitats habituals.

• Ocasionalment, experimenten descensos en el rendiment acadèmic.

• Localització d’aquelles persones amb escasses relacions socials en el grup que mostrin una participació baixa o que no comparteixin espais de socialització amb la resta del grup.

Prevenir el ciberassetjament a classe

Saber detectar el ciberassetjament a classe és clau, però encara és més important i necessari fer tasques de prevenció perquè no s’arribin a produir aquests casos a l’aula, i sobretot deixar molt clar a l’alumnat que el ciberassetjament a classe és un problema de tots, tant de les víctimes i els assetjadors com dels testimonis.

Des d’IS4K ofereixen un seguit de propostes que ens poden ser d’utilitat:

• Parlar quotidianament amb els menors per saber quines són les aplicacions, xarxes socials i jocs que utilitzen, quines són les seves amistats en línia i què fan a la xarxa. Es tracta de preocupar-se, amb naturalitat, tal com fem en el seu dia a dia. A més, podem aprofitar les notícies als mitjans de comunicació, pel·lícules, etc. per parlar dels riscos a Internet i donar-los bones pràctiques. Un bon exemple pot ser treballar amb la sèrie “Por trece razones”, on l’assetjament és el tema central de tota la trama.

• Cuidar la relació de confiança que tenim amb ells, perquè si tenen problemes acudeixin a nosaltres (o a un altre adult de confiança) sense por a reaccions exagerades.

• Potenciar les habilitats socials individuals de l’alumnat (autoestima, empatia, autocontrol, resolució de conflictes, assertivitat, esperit crític...) perquè no arribin a iniciar l’assetjament o, en cas que el pateixin, que el sàpiguen gestionar i respondre-hi adequadament, així com potenciar les interaccions positives i la cohesió de tot el grup aula.

• També és fonamental parlar de l’assetjament i del paper dels testimonis o els espectadors, ja que poden reforçar el ciberassetjament si comparteixen, donen “M’agrada” als missatges o simplement miren cap a una altra banda, però també poden tenir un paper molt important si no callen, donen suport a la víctima i alcen la veu contra l’agressor per arribar a denunciar davant un adult responsable.

• Explicar i recordar les pràctiques segures d’utilització d’Internet, com ara tenir cura de la privacitat, emprar comptes privats en xarxes socials, limitar el nombre de contactes (“un compte amb 300 amics no és privat”) i configurar les seves opcions de privacitat per reduir la informació exposada a Internet (missatges, fotos, etc.), que un assetjador podria utilitzar per atacar-los. En la mateixa línia, s’han d’evitar pràctiques de risc, com ara no compartir informació sensible (imatges íntimes, contrasenyes, geolocalització, missatges que poguessin perjudicar...), no acceptar com a amics els qui no coneixen en persona, no quedar amb desconeguts, etc.

• Estar atents a canvis sobtats en els menors, com brots d’agressivitat, o passivitat, reaccions exagerades davant d’una broma, canvis en les amistats, aprensió o indiferència en l’ús d’Internet, etc. Tot i que els canvis formen part de l’adolescència, també ens poden donar pistes sobre possibles problemes.

• Implicar les famílies davant possibles situacions d’assetjament entre els alumnes. Tots els actors hem d’estar coordinats perquè els casos de ciberassetjament se solucionin al més aviat possible. Feu-los partícips del problema, demaneu-los suport i proporcioneu-los un paper en la resolució perquè se sentin compromesos amb la causa.